De subconjunt a superestructura: l’ascens planetari de l’economia

Artículo públicado orginalmente a: afkar collective

Durant dècades, científics i responsables polítics han vist el nostre planeta com un conjunt de sistemes diferents però interrelacionats. Aquests sistemes, sovint anomenats "esferes", inclouen la terra sòlida (geosfera), l’aire i el clima (atmosfera), tots els éssers vius (biosfera), les societats humanes, les nostres innovacions tecnològiques i les nostres activitats econòmiques. Aquest model retratava l’economia com una part més petita del panorama social i ambiental més ampli, limitada per les normes culturals i els límits de la natura.

Tanmateix, les observacions recents suggereixen que aquesta visió tradicional ja no pot reflectir amb precisió la nostra realitat actual. L’economia global ha crescut i evolucionat fins al punt que ara sembla abastar i influir en tots els altres sistemes. En lloc de ser un subconjunt, l’economia s’ha convertit en un marc general que dona forma no només a les preferències socials i a les interaccions ambientals, sinó també al desenvolupament tecnològic, a les condicions atmosfèriques i fins i tot als processos geològics.

Aquest canvi representa una transformació fonamental en la manera com hem d’entendre el món que ens envolta. L’economia ja no és només una part del sistema planetari; s’ha convertit en una força motriu per dret propi, que es remodela activament a si mateixa i al món que l’envolta. És com si l’economia hagués desenvolupat una forma d’intel·ligència pròpia, adaptant-se i evolucionant constantment en resposta a diversos inputs i pressions.

En aquest nou paradigma, podem pensar en l’economia global com un sistema complex i autoorganitzatiu amb diversos components clau:

• Estructures de motivació: els incentius econòmics guien el comportament i l’ús dels recursos a escala mundial.

• Xarxes d’informació: els preus de mercat i els mecanismes de retroalimentació ajuden el sistema a adaptar-se i millorar.

• Indicadors de rendiment: mètriques com el PIB i les avaluacions d’impacte ambiental mesuren com funciona el sistema.

• Marcs de cooperació: els acords i les polítiques permeten que les diferents parts del sistema treballin de manera eficaç.

• Xarxes d’interdependència: els contractes i els interessos compartits creen connexions entre els diversos actors del sistema.

• Canals de distribució de valor: els sistemes financers garanteixen que els recursos flueixin on es necessiten.

• Unitats autònomes: des de grans corporacions fins a sistemes d’IA, aquests ens prenen decisions que influeixen en tot el sistema.

• 
  

Aquests elements treballen conjuntament per crear un marc dinàmic i receptiu que comença a assemblar-se a un sistema nerviós global. Tot i que encara es troba en les seves primeres etapes, aquest sistema mostra signes d’una forma emergent de consciència planetària.

Davant d’aquesta nova realitat, el nostre repte no és resistir o revertir aquesta tendència, sinó aprendre a adaptar-nos-hi i donar-li forma de manera responsable. Necessitem reconsiderar el nostre enfocament als problemes globals, reconeixent que ara formem part d’un sistema més ampli i interconnectat que abasta tot el planeta.

Aquest canvi requereix que actualitzem el nostre pensament i les nostres institucions per alinear-nos amb el concepte d’un "superorganisme global": un vast sistema interconnectat que exhibeix característiques d’intel·ligència col·lectiva a escala planetària. En reconèixer aquest canvi i treballar per millorar les capacitats i la receptivitat d’aquest sistema emergent de manera responsable, podem trobar noves formes d’abordar els complexos desafiaments i oportunitats del nostre temps.

En essència, estem entrant en una nova era en què el nostre sistema econòmic global s’està entrellaçant cada cop més amb tots els aspectes del nostre planeta. En abraçar aquesta nova perspectiva i treballar per guiar positivament el seu desenvolupament, podem crear solucions més efectives als problemes globals i construir un futur més sostenible i pròsper per a tothom.

Aquest canvi de paradigma ens exigeix repensar la manera com abordem els desafiaments ambientals, socials i econòmics. Ja no podem tractar-los com a dominis separats, sinó com a parts interrelacionades d’un sistema global cada cop més integrat.

Per exemple, en lloc de veure la protecció ambiental simplement com un cost per a l’activitat econòmica, hem d’entendre com la salut dels ecosistemes és fonamental per al bon funcionament i la resiliència a llarg termini del nostre sistema econòmic. De la mateixa manera, en lloc de veure el benestar social com una càrrega per al creixement econòmic, hem de reconèixer com una població saludable i educada és un actiu clau per a la innovació i la productivitat econòmica.

A mesura que abracem aquesta visió més holística, també hem de reexaminar els nostres sistemes de governança i els nostres indicadors d’èxit. Les mesures tradicionals com el PIB esdevenen cada cop més insuficients per capturar la veritable salut i sostenibilitat del nostre sistema socioeconòmic global. Necessitem desenvolupar noves mètriques i institucions que puguin gestionar la creixent complexitat i interdependència del nostre món.

En última instància, el repte consisteix a aprendre a navegar aquest nou paradigma d’una "superesfera econòmica" d’una manera que beneficiï tota la humanitat i el planeta en el seu conjunt. Això requerirà una col·laboració sense precedents entre científics, líders polítics, empresaris i ciutadans comuns. Junts, hem de forjar una visió compartida d’un futur sostenible i equitatiu, i després treballar de manera coordinada per fer-la realitat.