Regulació, Energia i Poder

Santiago Martínez Garrido és secretari general i secretari del Consell d’Administració d’Iberdrola. Doctor en Dret per la Universitat Autònoma de Barcelona. Especialista en dret públic, regulació i governança corporativa.

La regulació del sector energètic concentra avui una tensió persistent entre seguretat jurídica, transició ecològica i estabilitat del sistema. Norma, mercat i poder polític en un mateix camp de fricció.

P1. A la seva tesi doctoral de 2020 analitzava el soft law en el dret ambiental com una figura encara perifèrica. El 2026, continua ocupant aquest lloc o ja opera com a element estructural en la regulació energètica?

A la meva tesi doctoral ja apuntava que el soft law exerciria un paper cada vegada més rellevant en l’àmbit del dret ambiental i de la transició energètica. El que hem vist des de llavors no només confirma aquesta intuïció, sinó que la supera: avui el soft law ha deixat definitivament de ser un element perifèric per convertir-se en un component estructural del sistema regulador.

La transició energètica no s’està construint únicament a través de normes formals, sinó mitjançant un entramat molt més ampli en què recomanacions, guies, criteris interpretatius i marcs d’actuació juguen un paper decisiu. En un context de canvi accelerat, el hard law per si sol no és capaç de donar resposta amb la rapidesa i flexibilitat que exigeix el sector.

En l’àmbit energètic, caracteritzat per una elevada complexitat tècnica, per la necessitat de mobilitzar grans volums d’inversió i per la interacció constant entre política pública i mercat, el soft law actua com un veritable mecanisme d’orientació del sistema. Permet anticipar tendències reguladores, alinear comportaments dels agents i facilitar la implementació efectiva dels objectius de descarbonització.

En aquest sentit, més que un complement de la regulació formal, el soft law s’ha convertit en un element vertebrador de la governança energètica, en la mesura que articula la transició en aquells espais on la norma jurídica, per la seva pròpia naturalesa, no pot arribar amb la mateixa agilitat ni nivell de detall.

P2. La regulació estatal ordena el sistema, però també el condiciona. En quin punt deixa de ser un marc d’estabilitat per convertir-se en un fre de caràcter estructural?

La regulació és imprescindible en un sector com l’energètic, però ha de complir una funció molt clara: generar un marc estable i incentivador que permeti afrontar les grans inversions necessàries. Quan aquest marc perd previsibilitat o introdueix incertesa, corre el risc de convertir-se en un fre estructural.

Ens trobem en un moment en què és essencial mobilitzar inversió, especialment en xarxes i en electrificació. Una inversió que organismes tant nacionals com comunitaris han indicat que és fonamental.

A més, la seguretat energètica s’ha convertit en un element clau de la seguretat nacional. Per això, la regulació ha de ser coherent, previsible i alineada amb els objectius de política energètica, evitant generar barreres innecessàries al desenvolupament del sistema.

P3. La transició energètica avança amb rapidesa. El Dret l’acompanya o, a la pràctica, arriba després, donant forma jurídica a decisions ja preses?

Lligat amb l’anterior, si no hi ha marc no hi haurà inversions i continuarem sent dependents. La transició energètica avança amb rapidesa, però no es pot consolidar sense un marc jurídic adequat que l’acompanyi. En molts casos, és cert que el Dret arriba després, donant forma a decisions impulsades des de la política o el mercat.

Tanmateix, sense un marc regulador clar i estable, aquestes decisions no es tradueixen en inversions reals. Aquest missatge és cada cop més clar en el debat europeu: la mateixa Comissió, en l’informe país sobre Espanya publicat recentment, insisteix que el desplegament de l’electrificació i de les xarxes requereix certesa reguladora sostinguda en el temps.

En última instància, l’absència d’un entorn regulador sòlid implica que els projectes no es materialitzin, i això ens manté en una posició de dependència energètica. Per tant, el Dret no només ha d’acompanyar la transició, sinó anticipar-la i facilitar-la.

P4. En una companyia com Iberdrola, sotmesa a pressió reguladora, de mercat i política: com es manté l’equilibri amb la seguretat jurídica?

Per a una companyia internacional com Iberdrola, la seguretat jurídica és un element absolutament essencial a l’hora de prendre decisions d’inversió. Operem en múltiples jurisdiccions i prioritzem aquells mercats que ofereixen estabilitat reguladora i previsibilitat.

En el sector energètic, el regulador exerceix un paper determinant, ja que defineix el marc en què es desenvolupen les activitats i orienta les decisions d’inversió. Per això, l’equilibri entre regulació, mercat i estratègia empresarial només es pot sostenir sobre la base d’un entorn regulador fiable.

P5.  L’apagada d’abril de 2025 va tornar a situar al centre del debat Red Eléctrica de España. El marc actual de responsabilitats del sistema elèctric continua sent adequat o necessita una revisió de fons?

L’apagada d’abril de 2025 ha reobert un debat rellevant sobre el model del sistema elèctric i el repartiment de responsabilitats. L’esquema de separació entre gestor del sistema i transportista respon a una determinada lògica, però és legítim analitzar si continua sent plenament adequat en el context actual.

De fet, és un debat que el mateix regulador nacional ha anat apuntant des de fa anys, en la mesura que la creixent complexitat del sistema —amb més electrificació i penetració de renovables— exigeix reforçar els mecanismes de coordinació i responsabilitat. Més enllà del disseny concret, l’essencial és assegurar que el sistema disposa de les eines necessàries per garantir la seguretat de subministrament i l’estabilitat.

El que sí que va quedar clar en l’apagada és que no va ser un problema de manca d’energia, ja que més del 50% de la generació disponible estava a disposició de l’operador del sistema i es va decidir que no entrés en funcionament o, quan es va voler posar en marxa, ja era massa tard. Hi ha una dada molt reveladora sobre el nombre de plantes síncrones programades el dia de l’apagada i el dia següent, quan se’n van programar més del doble, i des d’aleshores aquest fenomen s’ha repetit amb l’anomenada operació reforçada. Per tant, és evident que el sistema disposa dels mitjans i és l’àrbitre qui ha de decidir qui i quan entra o surt cada planta.

P6. En relació amb l’anomenat cas Tándem i les actuacions atribuïdes al comissari José Manuel Villarejo, han aparegut en diferents procediments judicials referències a una possible vinculació de grans companyies, entre elles Iberdrola. Sense entrar en el pla judicial, com valora l’impacte reputacional que aquest tipus d’investigacions té sobre el sector energètic i sobre la pròpia companyia?

En una empresa tan gran com Iberdrola hi ha molts moments en què hem d’abordar qüestions de possibles il·lícits penals de tota mena. L’important és disposar d’un sistema de compliment robust que permeti una resposta immediata, com va succeir en el cas esmentat i que va acabar amb l’arxivament definitiu en la majoria dels casos.

El que sí que va posar de manifest aquest cas i d’altres és com aquest tipus de situacions constitueixen, en alguns casos, un exemple clar d’utilització abusiva d’instruments processals amb l’objectiu de generar un impacte reputacional sobre les empreses. Són procediments que, en moltes ocasions, no produeixen resultats substantius, però sí que generen un dany significatiu en termes d’imatge.

Aquest problema transcendeix una companyia concreta i afecta el conjunt del teixit empresarial. Per això, s’està treballant, en col·laboració amb institucions com la Cambra de Comerç d’Espanya, la Fiscalia i la magistratura, en iniciatives que permetin agilitzar els procediments judicials, reforçar les garanties i minimitzar els danys reputacionals derivats d’aquest tipus de processos.

Josep Puigví Funollet

Periodista

Doctorand en Seguretat Humana i Dret Global per la UAB