Regulació, Energia i Poder

Santiago Martínez Garrido és secretari general i secretari del Consell d’Administració d’Iberdrola. Doctor en Dret per la Universitat Autònoma de Barcelona. Especialista en dret públic, regulació i governança corporativa.

La regulació del sector energètic concentra avui una tensió persistent entre seguretat jurídica, transició ecològica i estabilitat del sistema. Norma, mercat i poder polític en un mateix camp de fricció.

P1. A la seva tesi doctoral de 2020 analitzava el soft law en el dret ambiental com una figura encara perifèrica. El 2026, continua ocupant aquest lloc o ja opera com a element estructural en la regulació energètica?

A la meva tesi doctoral ja apuntava que el soft law exerciria un paper cada vegada més rellevant en l’àmbit del dret ambiental i de la transició energètica. El que hem vist des de llavors no només confirma aquesta intuïció, sinó que la supera: avui el soft law ha deixat definitivament de ser un element perifèric per convertir-se en un component estructural del sistema regulador.

La transició energètica no s’està construint únicament a través de normes formals, sinó mitjançant un entramat molt més ampli en què recomanacions, guies, criteris interpretatius i marcs d’actuació juguen un paper decisiu. En un context de canvi accelerat, el hard law per si sol no és capaç de donar resposta amb la rapidesa i flexibilitat que exigeix el sector.

En l’àmbit energètic, caracteritzat per una elevada complexitat tècnica, per la necessitat de mobilitzar grans volums d’inversió i per la interacció constant entre política pública i mercat, el soft law actua com un veritable mecanisme d’orientació del sistema. Permet anticipar tendències reguladores, alinear comportaments dels agents i facilitar la implementació efectiva dels objectius de descarbonització.

En aquest sentit, més que un complement de la regulació formal, el soft law s’ha convertit en un element vertebrador de la governança energètica, en la mesura que articula la transició en aquells espais on la norma jurídica, per la seva pròpia naturalesa, no pot arribar amb la mateixa agilitat ni nivell de detall.

P2. La regulació estatal ordena el sistema, però també el condiciona. En quin punt deixa de ser un marc d’estabilitat per convertir-se en un fre de caràcter estructural?

La regulació és imprescindible en un sector com l'energètic, però ha de complir una funció molt clara: generar un marc estable i incentivador que permeti dur a terme les grans inversions necessàries. Això és competitivitat i progrés per al país. Quan aquest marc perd previsibilitat o introdueix incertesa, corre el risc de convertir-se en un fre estructural.

Ens trobem en un moment en què és essencial mobilitzar inversió, especialment en xarxes i en electrificació. Una inversió que tant organismes nacionals com comunitaris han assenyalat que és fonamental i que, sens dubte, repercuteix positivament en l'economia i en la ciutadania.

A més, la seguretat energètica s'ha convertit en un element clau de la seguretat nacional. Les darreres crisis internacionals han posat de manifest que la sobirania energètica és una garantia davant la volatilitat dels preus. Per això, la regulació ha de ser coherent, previsible i alineada amb els objectius de la política energètica, evitant generar barreres innecessàries al desenvolupament del sistema.

P3. La transició energètica avança amb rapidesa. El Dret l’acompanya o, a la pràctica, arriba després, donant forma jurídica a decisions ja preses?

Ligat amb l'anterior, si no hi ha un marc regulador adequat no hi haurà inversions i continuarem sent dependents.

La transició energètica avança amb rapidesa, però no es pot consolidar sense un marc jurídic estable i segur que l'acompanyi. En molts casos, és cert que el dret arriba després, donant forma a decisions impulsades des de la política o el mercat. Tanmateix, sense un marc regulador que aporti seguretat a llarg termini, aquestes decisions no es tradueixen en inversions reals.

Aquest missatge és cada vegada més present en el debat europeu: la mateixa Comissió, en l'informe sobre Espanya publicat recentment, insisteix que el desplegament de l'electrificació i de les xarxes requereix una certesa reguladora sostinguda en el temps.

En última instància, l'absència d'un entorn regulador sòlid implica que els projectes no es materialitzin, i això ens manté en una posició de dependència energètica. Per tant, el dret no només ha d'acompanyar la transició, sinó també anticipar-la, facilitar-la i reforçar-la.

Els fons dels inversors es mouen arreu del planeta, però les inversions es materialitzen en aquells països que ofereixen marcs reguladors capaços d'aportar certesa sobre el retorn de la inversió i sobre el desenvolupament de la seva activitat quotidiana.

P4. En una companyia com Iberdrola, sotmesa a pressió reguladora, de mercat i política: com es manté l’equilibri amb la seguretat jurídica?

Per a una companyia internacional com Iberdrola, la seguretat jurídica és un element absolutament essencial a l’hora de prendre decisions d’inversió. Operem en múltiples jurisdiccions i prioritzem aquells mercats que ofereixen estabilitat reguladora i previsibilitat.

En el sector energètic, el regulador exerceix un paper determinant, ja que defineix el marc en què es desenvolupen les activitats i orienta les decisions d’inversió. Per això, l’equilibri entre regulació, mercat i estratègia empresarial només es pot sostenir sobre la base d’un entorn regulador fiable.

P5.  L’apagada d’abril de 2025 va tornar a situar al centre del debat Red Eléctrica de España. El marc actual de responsabilitats del sistema elèctric continua sent adequat o necessita una revisió de fons?

L'apagada de l'abril de 2025 ha reobert un debat rellevant sobre el model del sistema elèctric i el repartiment de responsabilitats. L'esquema de separació entre el gestor del sistema i el transportista respon a una determinada lògica, i és legítim analitzar si aquest model continua sent plenament adequat en el context actual.

De fet, és un debat que el mateix regulador nacional ja fa anys que planteja, en la mesura que la creixent complexitat del sistema —amb una major electrificació i una penetració més elevada de les energies renovables— exigeix reforçar els mecanismes de coordinació i de responsabilitat. Més enllà del disseny concret, l'essencial és garantir que el sistema disposi de les eines necessàries per assegurar la seguretat del subministrament i l'estabilitat.

Josep Puigví Funollet

Periodista

Doctorand en Seguretat Humana i Dret Global per la UAB