La intel·ligència artificial i el futur energètic: una cruïlla per a la seguretat humana

La transició ecològica avança en un moment històric en què la intel·ligència artificial (IA) ha esdevingut un actor central de totes les infraestructures crítiques, especialment del sistema energètic. El nou llibre La IA i el futur energètic global. Regulant la transició ecològica cap a una major seguretat humana , coordinat per Roser Martínez-Quirante i publicat per Aranzadi el 2025, ofereix una anàlisi profunda i multidisciplinària sobre aquesta intersecció decisiva entre tecnologia, energia i dret. L'obra reuneix especialistes que examinen com la IA transforma la generació, la distribució i el consum d'energia, però també com provoca nous riscos: des de l'increment exponencial del consum elèctric dels models generatius fins a la dependència estratègica de centres de dades i materials crítics.

Un dels grans encerts del llibre és mostrar que la IA pot ser tant accelerador com a obstacle de la transició ecològica. En positiu, permet optimitzar xarxes elèctriques, anticipar pics de demanda, millorar el funcionament de les energies renovables i reforçar la resiliència davant de la variabilitat climàtica. Tot i això, el desplegament massiu d'IA també està disparant la demanda energètica global, tensionant la xarxa elèctrica i posant en risc els objectius de descarbonització. L'obra ho expressa amb claredat: sense noves regles de governança, inversions en energies netes i una supervisió pública ferma, la tecnologia que promet ajudar-nos a frenar el canvi climàtic podria acabar accelerant-ho.

Aquest és el nucli del plantejament de la Càtedra Manuel Ballbé: situar la seguretat humana al centre de la regulació tecnològica. La IA aplicada al sector energètic no és només una qüestió d‟eficiència o innovació; és una qüestió de drets fonamentals, justícia climàtica i equilibri geopolític. Els capítols del llibre dedicats al dret administratiu, la governança empresarial i els models reguladors internacionals subratllen la urgència d'establir límits, estàndards i responsabilitats clares per evitar un escenari d'“excepció algorítmica” on les decisions automatitzades superin el control humà significatiu.

En un context global marcat per la competència entre grans potències pel control de la IA i l'energia –Estats Units, Xina i la Unió Europea– el llibre recorda que Europa ha de defensar un model propi basat en valors democràtics: transparència, equitat, sostenibilitat i drets. La regulació europea d'IA i la reforma del mercat elèctric mostren que és possible orientar el desenvolupament tecnològic cap al bé comú, sempre que hi hagi voluntat política i col·laboració entre acadèmia, institucions i societat civil.

Des de la Càtedra Manuel Ballbé convidem a llegir aquesta obra com un punt d'inflexió: una guia imprescindible per comprendre el paper de la IA a la nova arquitectura energètica global i per dissenyar polítiques públiques capaces d'harmonitzar innovació, seguretat i sostenibilitat. Perquè el futur energètic no serà únicament digital ni únicament verd: serà, sobretot, humà .