La Càtedra Manuel Ballbé, present a Ginebra en el debat global sobre Armes Autònomes: participació a través d’ICRAC i presència del Dr. Joaquín Rodríguez

Les primeres sessions de 2026 del Grup d’Experts Governamentals (GGE) de la Convenció sobre Certes Armes Convencionals (CCW) han situat Ginebra novament al centre mundial del debat sobre la regulació de les armes autònomes. Del 2 al 6 de març, representants de 128 Estats, organitzacions internacionals i experts independents han reprès les negociacions en un any considerat decisiu per definir els elements d’un futur instrument internacional sobre sistemes d’armes basats en intel·ligència artificial.Segons el mandat vigent, el 2026 és l’últim any en què el GGE ha de treballar “per consens” en un conjunt d’elements que puguin donar lloc a un instrument normatiu sobre aquestes tecnologies.

En aquest context crític, la Càtedra Manuel Ballbé en Seguretat Humana i Dret Global ha estat present mitjançant la seva participació a ICRAC (International Committee for Robot Arms Control), una de les principals veus expertes que impulsen des de fa més d’una dècada el desenvolupament de normes clares, exigibles i centrades en la protecció de les persones.L’aportació de la Càtedra s’ha materialitzat a través de la presència directa del Dr. Joaquín Rodríguez, membre d’ICRAC i observador acadèmic en aquestes sessions.

Un any decisiu per a la governança de les armes autònomes

El president del GGE, l’ambaixador Robert in den Bosch, ha assenyalat públicament que el progrés cap a un marc internacional vinculant “és urgent” i que el risc de quedar fora de joc davant l’acceleració tecnològica és real. Segons declaracions recents, hi ha un consens ampli que el Dret Internacional Humanitari s’aplica a aquests sistemes, però “els estàndards específics continuen sent pràcticament inexistents”.

Aquesta falta d’estàndards concrets és precisament el que ha motivat l’activisme de la societat civil i de comunitats expertes com ICRAC, que insisteixen en la necessitat d’establir, com a mínim:

• obligacions positives sobre judici humà significatiu,

• prohibicions específiques de certs tipus de sistemes que no puguin garantir control humà,

• i requisits de transparència i responsabilitat.

Organitzacions com Human Rights Watch també han demanat reforçar aquestes prohibicions, especialment en els sistemes que puguin seleccionar i atacar persones sense supervisió humana. [cfr.org]

La contribució del Dr. Joaquín Rodríguez i el paper d’ICRAC

Durant la sessió de març, el Dr. Joaquín Rodríguez ha participat en la preparació i defensa de les aportacions d’ICRAC, centrades en tres eixos principals:

1. Riscos estructurals de l’autonomia letal

ICRAC ha posat en relleu que els sistemes autònoms no només plantegen problemes tècnics, sinó també riscos sistèmics per a l’estabilitat internacional, l’augment dels conflictes i la deshumanització de la guerra.

2. La necessitat de garantir control humà significatiu

Alineant-se amb les propostes del Rolling Text actual, ICRAC defensa la creació d’un estàndard jurídic clar que garanteixi que la presa de decisions sobre objectius i l’ús de la força continuïn sent responsabilitat humana en totes les circumstàncies. Aquesta és també una de les línies centrals debatudes a Ginebra.

3. La dimensió ètica i democràtica del problema

Una aportació clau del Dr. Rodríguez ha estat remarcar que la governança de la IA militar no és només una qüestió tècnica o jurídica, sinó una qüestió de valors democràtics. L’expansió de sistemes automatitzats capaços de prendre decisions crítiques pot alterar els equilibris entre institucions, ciutadania i forces armades, i per això cal un marc transparent, participatiu i supervisable.

La Càtedra Manuel Ballbé i la seva missió en el debat global

La participació de la Càtedra en aquest espai diplomàtic s’emmarca en la seva missió fundacional: promoure l’anàlisi crítica, interdisciplinària i orientada al bé públic sobre tecnologies emergents i seguretat humana.La presència a Ginebra permet:

• traslladar perspectives acadèmiques als espais on es defineixen les normes internacionals,

• enfortir la col·laboració internacional amb actors com ICRAC, Stop Killer Robots o centres de recerca,

• i garantir que la veu de la societat civil sigui present en un debat sovint dominat per consideracions geopolítiques i militars.

A mesura que avança el 2026, el ritme de negociació i la pressió política augmentaran. Tot indica que, malgrat el consens sobre la necessitat d’avançar, l’acord sobre un instrument vinculant no serà fàcil. El mateix president del GGE ha admès que el termini fixat pel Secretari General de l’ONU per aconseguir un instrument legal aquest any “difícilment podrà complir-se”.

Mirant endavant

Des de la Càtedra Manuel Ballbé seguirem treballant al costat d’ICRAC i de la comunitat internacional per impulsar una regulació robusta que asseguri:

• la protecció dels drets humans,

• la prevenció de riscos tecnològics incontrolables,

• i la preservació d’un ordre internacional basat en l’ètica, la responsabilitat i la dignitat humana.

Amb la presència del Dr. Joaquín Rodríguez a Ginebra, reafirmem el nostre compromís amb una governança global de la IA que posi la seguretat humana i el dret internacional al centre.